El sumo és un espectacle!

Avui el dia ens tenia preparada l'agradable sorpresa de que la pluja ha desaparegut. Després de 3 dies on només hem vist núvols i pluja, al final hem vist una mica de sol. Aprofitant aixè, hem anat cap a un dels millors llocs de japó (segons un servidor), que és Fushimi. Està situat a 2 parades de tren al sud de Kyoto. Allà hi ha un camí ple de toris (portes sintuistes) que es va endinsant per un bosc al llarg d'una muntanya. Realment és molt bonic i en alguns punts tens vistes de tot Kyoto.





Hem donat moltes voltes i diria que hem arribat el més lluny que es pot arribar. Després de tant caminar feia falta parar i agafar forces.



Per desgràcia hem hagut de marxar perquè a les 4 havíem d'estar a l'Osaka Gymnasium per anar a veure un torneig de sumo! Després d'agafar 3 trens i metro, hem arribat a un centre comercial al costat d'on feien el sumo i hem dinat allà. La cambrera com que ha vist molt apurada a la Cris li ha donat una cullera perquè mengés jeje

En acabat ens hem dirigit cap al gimnàs, on quan hem donat l'entrada una senyora ens ha acompanyat fins al nostre seient. No sé si és lo típic o no fer això (potser ens ha acompanyat perquè érem extrangers).

Del sumo hi ha molt a explicar... tot i que estàvem als seients més allunyats es veia molt bé. La gent no està gens callada, sinó que estan animant als seus lluitadors preferits. No és que cridin tot el rato, però de cop i volta cridin el nom del lluitador. Fa bastanta gràcia. La lluita en sí té molt de ritual. Abans d'entrar els lluitadors fan allò típic d'aixecar les cames i fer-les xocar contra el terra. Després tiren sal i llavors és quan comença la lluita en sí. Però normalment es repeteix l'anterior procediment 2 o 3 cops, per concentrar-se encara més. Entre combats, normalment un senyor puja al ring i canta una cançó molt rara.





Després del bon regust del sumo, tornem a anar a les galeries del centre d'Osaka, on acabem anant a sopar a un italià que no estava gens malament. Havíem quedat amb el Fede per sortir de farra amb els seus companys de feina, que despedien a un company que anava a una altra companyia. Com que a la Cris li fa mal el peu ella se'n torna a casa i em deixa a mi sol davant del perill.

La sortida va estar molt bé, ja que vaig tornar a veure el Gyan, que havia conegut l'altre cop que vaig venir a japó. Vam anar a un bar on ens vam quedar fins a les 4 del matí. Allà vam estar bebent i fer petar la xerrada. Uns quants van continuar la festa a casa d'un, però nosaltres ens vam retirar que havíem de matinar l'endemà!