Que raro es el teatre japones

Hem comen$at forts avui i ens hem aixecat ben d'hora per anar cap al mercat del peix a veure que es coia per alla. A l'arribar alla ens hem dedicat a perdre'ns entre les paradetes i a molestar la gent que passa pels petits carrerons entre parades. Es curios que el mercat no fa gens de mala olor, i mira que esta ple de peixos i mariscos! Obviament ningu ens ha ofert res perque no feiem massa pinta de voler comprar res.



Com que al costat del mercat hi ha el teatre de kabuki nacional (el Kabuki-za), hem anat alla a veure un acte d'una obra de teatre. La forma d'actuar no ens ha deixat gens indiferents, per que no ens ha agradat gens jeje. Tot esta molt sobre actuat, parlen com el Nunyez de crackovia i la gent comen$a a cridar els noms dels seus actors durant l'obra. A mes, no se sap quan s'ha d'aplaudir, perque a vegades la gent comen$a a aplaudir com bojos perque un actor fa un pas endavant i diu una paraula...
Intentant superar el xoc cultural del teatre, anem cap al parc de Ueno (que esta tot ple de gent i super florit), on visitem el parc i intentem comprar un bonsai per un jefe de la Cris. Pero sembla que no es poden comprar bonsais a Japo, ja que no hi ha tendes enlloc.



Per acabar el dia anem al temple de Senso-ji, un dels altres llocs molt famosos de japo. Alla un amable home s'ha ofert a fer-nos una foto, aixi que hem acceptat l'oferta.