Sayonara Nihon

Per desgracia avui ens ha tocat despedir-nos de Tokyo i Japo. Hem agafat les coses de l'hotel i ens hem dirigit cap a l'aeroport, on ens hem gastat els ultims i pocs yens que ens quedaven en 4 regals per la familia. Per sort l'avio ha sortit puntual i sense cap problema.

Ultim dia de turisme

Avui ens hem dedicat a veure les parts que encara no haviem vist de Tokyo. El primer lloc on hem anat ha sigut Harajuku, un altre barri on nomes hi ha tendes de moda i estar a rebentar de jovent. En un pont aprop de l'estacio de metroe en teoria tambe et pots trobar molta gent vestida de forma rara. Pero per alguna rao nomes hem vist un parell de noies vestides de forma rara.





Al costat de Harajuku hi ha el parc Yoyogi, un dels mes grans de Tokyo. Alla hem pogut veure l'ambient tipic del sakura (floracio del cirerer). Estava tot ple de gent fent un picnic sota els cirerers florits. Per lo vist lo tipic es portar una especie de plastic blau per posar al terra.



La seguent parada ha sigut Shinjuku oest, la part on hi ha mes rascacels a la ciutat. Alla hi ha l'ajuntament de Tokyo, que te dues torres molt altes on pots pujar gratuitament. Com a bons catalans no hem desaprofitat algo que es gratis, aixi que ens hem pujat i hem pogut veure una visio diferent de la ciutat.



Finalment, ben entrada a la tarda hem anat cap Akihabara, el barri electronic. Ha sigut una pena perque no hem vist la tipica aglomeracio de freakies dels diumenges (suposo que hem arribat massa tard), pero si mes no hem pogut veure les tipiques tendes gegants d'electronica i videojocs.

Dia desaprofitat

Ha sigut un dia que no hem aprofitat massa. Al mati, com que no sabiem massa be que fer, hem anat cap al nord de Tokyo, a Matsushima, una de les tres millors vistes classiques del japo. Alla esta ple d'illes petites a la costa, algunes fan potser 50m2, d'un aespecte arenos i molt erosionat. No se si ha sigut el dia gris que ha fet, o que, pero no ens ha agradat gaire el que hem vist. Inclus hem agafat un ferry d'una hora que va entre les illes, pero ni aixi ens ha conven$ut.





A la tarda hem tornat amb shinkansen cap a Tokyo (per cert, ultim shinkansen que agafarem perque avui se'ns ha acabat el japan rail pass sniff). Primer hem anat a Shinjuku est per veure una mica l'ambient que hi havia per alla, pero com que la Cris es va comprometre a portar un o dos bonsais a un dels seus jefes, ens hem anat cap a Ginza a veure si trobavem alguna tenda (que com ja he dit algun cop, quasi no n'hi ha).

Doncs finalment n'hem trobat una, pero els preus eren ultra cars. Excepte dos bonsais en tota la tenda, la resta no baixaven dels 120 euros! I aixo que (des del meu punt de vista profa), tampoc semblaven res de l'altre mon. Aixi que al final hem decidit no comprar-ne cap.

Per la nit hem continuat passejant un rato per Ginza, fins que ens hem cansat i hem tornat cap a l'hotel. Per alguna rao, tot i no ser diumenge alguns dels carrers estaven tallats i podiem passejar amb absoluta tranquilitat.

Que raro es el teatre japones

Hem comen$at forts avui i ens hem aixecat ben d'hora per anar cap al mercat del peix a veure que es coia per alla. A l'arribar alla ens hem dedicat a perdre'ns entre les paradetes i a molestar la gent que passa pels petits carrerons entre parades. Es curios que el mercat no fa gens de mala olor, i mira que esta ple de peixos i mariscos! Obviament ningu ens ha ofert res perque no feiem massa pinta de voler comprar res.



Com que al costat del mercat hi ha el teatre de kabuki nacional (el Kabuki-za), hem anat alla a veure un acte d'una obra de teatre. La forma d'actuar no ens ha deixat gens indiferents, per que no ens ha agradat gens jeje. Tot esta molt sobre actuat, parlen com el Nunyez de crackovia i la gent comen$a a cridar els noms dels seus actors durant l'obra. A mes, no se sap quan s'ha d'aplaudir, perque a vegades la gent comen$a a aplaudir com bojos perque un actor fa un pas endavant i diu una paraula...
Intentant superar el xoc cultural del teatre, anem cap al parc de Ueno (que esta tot ple de gent i super florit), on visitem el parc i intentem comprar un bonsai per un jefe de la Cris. Pero sembla que no es poden comprar bonsais a Japo, ja que no hi ha tendes enlloc.



Per acabar el dia anem al temple de Senso-ji, un dels altres llocs molt famosos de japo. Alla un amable home s'ha ofert a fer-nos una foto, aixi que hem acceptat l'oferta.

Nikko: barroquisme japones

El dia l'hem iniciat agafant el tren i anant a visitar Nikko, un altre dels classics de Japo. Esta situat en un bosc i es un conjunt de temples ben diferent als altres del pais. Aquests son com una especie de temples rococo molt adornats i plens de colors d'aurats. Comparat amb la resta de templs, que son molt austers, es tot un xoc.





A la tarda hem anat a Shibuya. Barri ple de gent jove i colors i televisions gegants, es un clar exemple del que es Tokyo. Triar restaurant ens ha costat ben be una hora, ja que no teniem gens clar quin triar. Finalment ens hem decidit per un que no estava gaire bo, aixi que no sempre tardar mes en prendre una decissio, significa que acabis agafant la bona :D





Per cert, a l'arribar a l'hotel ens hem trobat una gentada de gent sortint de la feina (el nostre hotel esta al costat d'uns edificis gegants d'oficines), i aixo que eren les 10 de la nit!

Primer dia a Tokyo

Avui es el principi del final, doncs hem viatjat fins a Tokyo, l'ultim camp base del nostre viatge :( Havent deixat les maletes a l'hotel, hem anat cap a Ginza, per fer una primera ullada al barri de classe alta de la ciutat. Visitem alguns dels grans centres comercials, el Sony gallery (on podem veure una televisio en 3D i tambe una maquina que fa hologrames) i el castell reial.





Per acabar el dia agafem uns bentos per sopar i ens n'anem a l'hotel a menjar i dormir, que estem rebentats.

Hiroshima

Avui el dia l'hem comen$at ben d'hora anant a visitar l'hipocentre on va explotar la bomba atomica. Alla hi ha un edifici que esta mig en ruines i que va aguantar l'explosio.



A continuacio hem visitat el parc de la pau que hi ha al costat de l'edifici i acabem la visita anant al museu que recorda el que va passar. A mi no em va impressionar massa perque ja hi havia estat, pero a la Cris li va afectar bastant... Un cop vist tot lo que ens interessava d'Hiroshima, hem agafat el tran cap a l'estacio de trens, seguit per un tren cap a un port, per finalment agafar el Ferry cap a l'illa Miyajima. Aquest es un lloc molt sagrat pels japonesos i especialment pels sintuistes, sobretot per la Torii (porta sintuista) flotant que hi ha. Aquesta porta "flota" quan la marea esta alta. Primer hem visitat aquest temple i hem fet la tipica foto de la Torii.



Caminant per la zona hem acabat a un temple budhista, que esta just a l'inici del cami per pujar el mont Misen, la muntanya de l'illa.



El Fede ens havia recomanat la pujada a la muntanya caminant, aixi que ho hem intentat. Pero la falta de temps i cansanci han pogut amb nosaltres, aixi que hem fet mitja volta i ens hem anat cap a un onsen a un dels hotels de l'illa. Hem acabat ben relaxats! Al sortir, la marea ja havia baixat bastant i la Torii ja estava flotant. No se que hi ha a la terra que el mar deixa a la vista, pero sembla que els japonesos hi estan molt interessats...



Finalment marxem de l'illa i agafem el tren cap a Kyoto, on hem quedat amb el Fede per sopar. Hem anat al passatge Potchocko i hem menjat una especie de pollastre caldos a la llimona. En acabat del sopar, ens despedim del Fede definitivament i ens dirigim cap al 9hours hotel, un hotel capsula d'ultima generacio i de disseny. El lloc es realment molt trendy i curios. La planta de l'hotel es petita (uns 4 mentres per 15 metres), pero ho aprofiten tot molt be a base d'enginy i moltes plantes d'altura :D

Agafant molts shinkansens

Avui hem marxat amb les maletes de casa el Fede i hem fet una primera parada a Tokyo. Alla hem guardat les maletes grans a unes taquilles i hem agafat un shinkansen cap a Himeji (famos per tenir el castell mes gran i ben conservat de tot japo). Per variar quan hem arribat feia bastant de fred. Al castell quasi no hi havia cap turista, pero ens hem quedat ben extranyats per la quantitat de gent que hi havia organitzant la cua d'entrada (unes 20 persones) quan no hi havia quasi ningu. Primer hem visitat el castell per fora, que es tant espectacular com ho recordava.





En acabat, hem visitat la part interior, pero ens hem hagut d'esperar ben be 30 minuts fent cua. La visita interior no val la pena, i encara en val menys quan vas en mitjons i el terra esta gelat. Quan hem sortit a l'exterior, han caigut 4 volves de neu!! I la sorpresa ha sigut veure una gentada de por intentant entrar. Aixi que si tenia sentit tota la gent que hi havia organitzant la cua. Pero es curios la gent que hi havia tot i ser dilluns.

Per variar, hem tornat a agafar el shinkansen i hem anat al segon desti del dia, Okayama, que te un dels jardins mes bonics de japo. En teoria es el segon millor, despres del de Kanazawa. El jardi es molt bonic, esta cuidat i relativament gran. Nomes deixa de brillar la gespa, que esta molt pal.lida, suposo que per la falta de sol de l'hivern. La curiositat ha sigut veure una parella de recent casats que s'estava fent les fotos de recient casats per alla.







I l'ultima parada del dia ha sigut Hiroshima, on fem nit. Primer hem parat a l'hotel a deixar les motxiles, i despres ens hem endinsat pels carrers de la ciutat en la busqueda d'un lloc on sopar. Estavem interessats en un lloc on fessin "economiyaki" (es veu que el millor es el d'Hiroshima). Despres de voltar bastant, ens hem decantat al que semblava mes cutrillo i tipic de barri. El cuiner principal feia els plats a una velocitat increible i estava bonissim!!

El cami mes llarg entre Koya i Nara

Despres de grans esforços ens hem aixecat a les 6:30 per anar a la cerimonia budhista. Entre el fred i la son, es feia dificil concentrar-se, pero igualment ho hem pogut disfrutar. Aquesta vegada, a diferencia de l'altra, ha sigut molt participativa, i tothom estava "obligat" a anar a resar davant de bhuda. Tambe ens han regalat una pulsera, aixi que no ens podem queixar. L'unic pero ha sigut que un monjo enlloc d'estar fent oracions, estava parlant tot el rato dient no se que, cosa que ha tret algo d'encant.

Just sortir del temple, hem (he) decidit anar a visitar un altre cop el cementiri. Aquest cop per aixo, ha sigut una visita mes curta i menys suferta, ja que no feia el fred d'ahir a la nit.

En acabat, hem passejat una mica pel poble i hem fet una visita rapida a alguns temples mes, pero en vista de que teniem temps d'anar a osaka i d'alla agafar un tren cap a Nara per fer una visita rapida, hem decidit marxar de Koya.

A mitja tornada de Koya cap a Osaka, hi havia una parada que coincidia amb una linia que anava cap a Nara, aixi que no hem dubtat en canviar de trens... pero ha sigut un error greu. Primer perque hem hagut d'esperar com 45 minuts a que arribes el tren. Segon perque despres no hem fet el canvi de tren que tocava, i ens ha tocat esperar 30 minuts mes i a mes el tren era local (parava a totes les estacions) i donava algo de volta. Resumint, hem arribat a Nara com quasi 1 hora mes tard de si haguessim fet connexio a Osaka...

Com que anavem molt justos de temps per entrar al temple del gran Bhuda, ens hem afanyat a agafar un taxi que ens ha deixat ben aprop del temple. Per sort encara estava obert i hem pogut mirar-lo amb tranquilitat. El principal temple de Nara es famos per tenir un Bhuda de fusta gegant a dintre. Tambe es molt famosa una columna que te un forat per on hi poden passar persones petites (nomes nens basicament), i que diuen que qui passa pel forat, assolira algun dia el nirvana.





A fora del temple hi ha una serie de passejos i jardins pels quals es pot passejar (no sempre amb tranquilitat degut a la gentada que hi ha). Nara tambe es famosa per tenir cervols descansant per aquests jardins com si res. Si vols pots anar alla a tocar-los i donar-ls'hi menjar. Tambe hi ha cervols raros per alla jeje





En acabat, hem agafat el tren i tornat cap a l'apartament del Fede. Hem fet una bugada, i despres de superar una crisi de no tenir monedes, hem tingut roba neta i hem fet la maleta, ja que dema comença la part del viatge on canviarem d'hotel cada dia durant 3 o 4 dies.

Gelats al Koyasan

Superant la son i algo de ressaca, ens hem aixecat i ens hem agafat el tren cap a Koyasan. Durant el viatge la Cris i jo hem fet una bona migdiada mentres el Fede feia fotos rares de les seves jeje

Quan hem arribat a Koyasan, després de metro, tren, funicular i bus, ens hem adonat que realment feia molt de fred. Jo diria que perfectament devíem estar cap als 0 graus. El primer que hem fet ha sigut deixar els trastos al temple on passarem la nit i on demà al matí farem una meditació budhista. Aquest temple és més cutre que el que vam anar l'altre cop, però l'habitació m'ha agradat molt més. Té un petit rebedor amb una tauleta per fer el te i una petita terrasseta.

Abans de que es comencés a fer de nit, ens n'hem anat al cementiri de Koyasan. Un dels altres llocs increibles de japó. És un cementiri on hi ha enterrades les famílies més importants de japó. Totes les tumbes són fetes de pedra, però són molt antigues i tenen molsa pel damunt. Tot això, situat entre un bosc d'arbres molt alts. És realment increible i s'ha de veure per sentir-ho bé.







Quan hem començat a tornar cap al poble, ja era negra nit i feia un fred impressionant. Per mi que estàvem com a -5 o -10 graus... era terrible. Al poble hem buscat un lloc on anar a sopar i hem trobat només un restaurant obert, però casualment dos peluqueries sí que estaven obertes a aquelles hores... molt raro.

Finalment hem tornat al temple, on ens hem posat un yukata i hem fet una mica el tonto per l'habitació i hem pres un te. Ens hem posat al llit ben d'hora ja que demà toca meditació a les 6:30!!

El sumo és un espectacle!

Avui el dia ens tenia preparada l'agradable sorpresa de que la pluja ha desaparegut. Després de 3 dies on només hem vist núvols i pluja, al final hem vist una mica de sol. Aprofitant aixè, hem anat cap a un dels millors llocs de japó (segons un servidor), que és Fushimi. Està situat a 2 parades de tren al sud de Kyoto. Allà hi ha un camí ple de toris (portes sintuistes) que es va endinsant per un bosc al llarg d'una muntanya. Realment és molt bonic i en alguns punts tens vistes de tot Kyoto.





Hem donat moltes voltes i diria que hem arribat el més lluny que es pot arribar. Després de tant caminar feia falta parar i agafar forces.



Per desgràcia hem hagut de marxar perquè a les 4 havíem d'estar a l'Osaka Gymnasium per anar a veure un torneig de sumo! Després d'agafar 3 trens i metro, hem arribat a un centre comercial al costat d'on feien el sumo i hem dinat allà. La cambrera com que ha vist molt apurada a la Cris li ha donat una cullera perquè mengés jeje

En acabat ens hem dirigit cap al gimnàs, on quan hem donat l'entrada una senyora ens ha acompanyat fins al nostre seient. No sé si és lo típic o no fer això (potser ens ha acompanyat perquè érem extrangers).

Del sumo hi ha molt a explicar... tot i que estàvem als seients més allunyats es veia molt bé. La gent no està gens callada, sinó que estan animant als seus lluitadors preferits. No és que cridin tot el rato, però de cop i volta cridin el nom del lluitador. Fa bastanta gràcia. La lluita en sí té molt de ritual. Abans d'entrar els lluitadors fan allò típic d'aixecar les cames i fer-les xocar contra el terra. Després tiren sal i llavors és quan comença la lluita en sí. Però normalment es repeteix l'anterior procediment 2 o 3 cops, per concentrar-se encara més. Entre combats, normalment un senyor puja al ring i canta una cançó molt rara.





Després del bon regust del sumo, tornem a anar a les galeries del centre d'Osaka, on acabem anant a sopar a un italià que no estava gens malament. Havíem quedat amb el Fede per sortir de farra amb els seus companys de feina, que despedien a un company que anava a una altra companyia. Com que a la Cris li fa mal el peu ella se'n torna a casa i em deixa a mi sol davant del perill.

La sortida va estar molt bé, ja que vaig tornar a veure el Gyan, que havia conegut l'altre cop que vaig venir a japó. Vam anar a un bar on ens vam quedar fins a les 4 del matí. Allà vam estar bebent i fer petar la xerrada. Uns quants van continuar la festa a casa d'un, però nosaltres ens vam retirar que havíem de matinar l'endemà!

Els rollos raros dels japonesos

Per variar, ha tornat a ploure tot el dia. Sembla que els "homes del temps" d'aqui a japo son molt precissos, perque de moment ho han encertat tot. Avui us posarem una foto del tipic esmorzar que fem aqui (es pot veure un merom pan!!)



Avui ha sigut el tercer dia a Kyoto, i tot lo que es el centre de la ciutat ja ho hem vist. El primer que hem fet per aixo ha sigut anar a comprar unes bambes per la Cris, que li feia molt mal el peu. Aixo es lo que passa quan vas amb unes converse a caminar bastantes hores bastants dies seguits.

Quan hem estat equipats hem anat a la zona de gyon. Hem començat pel temple dels 1001 budhes. Et fan anar descalç per sobre la fusta i es passa fred de veritat... La seguent parada ha sigut un temple que esta al mig d'una muntanya. No recordo el nom (per variar), pero es espectacular tota l'estructura de fusta. Tambe ha sigut divertit veure tanta gent anant amb paraigues amunt i avall.



Tot i que ha continuat plovent, ens hem passejat i perdut pels carrerets de gyon. Sense dubte es una de les millors coses que es poden fer per Kyoto. Els carrers son molt estrets, autentics i tranquils. Llastima de la pluja per aixo.



Despres de veure gyon hem tornat cap a Osaka, on hem quedat amb el Fede i aquest cop l'acompanyava l'Aya, que es la secretaria de la seva feina i l'ha ajudat a trobar el pis. El primer lloc que ens han portat ha sigut un bar tematic, on les noies van vestides com mainaderes i et tracten com si fossis el seu "senyor" :D. Son molt raros els japonesos jeje A mes, si erets extranger et deixen fer una foto amb elles, aixi que ho hem aprofitat.



Quan s'ha fet fosc hem anat a sopar a un restaurant tematic, on tot semblava una especie de preso / lloc de bojos. Dos coses a destacar del sopar. Primer que un plat que eren com una especie de mandonguilles n'hi havia una que la feien super picant expressament. Tot i que ens han avisat jo i el Fede hem provat la dolenta... Jo quasi moro de dolor, pero el Fede no ha pogut evitar que li caiguessin unes llagrimes jeje La segona cosa, es que una ha quedat ben servida de gelat...

Kyoto, Kyoto des

Avui ens hem aixecat algo mes d'hora que ahir, pero estem bastant cansats perque el jet lag no ens ajuda gens a descansar. Seguint el consell del Fede, esmorzem un merom pan (pa de melo), que es una especie de brioix dolç molt bo i anem cap a Kyoto a veure la part nord de la ciutat.

Quan hem arribat alla esta plovent molt poc, pero a mesura que ens hem apropat caminant cap els temples que volem visitar, la pluja ha augmentant bastant...

Primer hem anat a uns temples que estaven tots tancats. Aixi que no ha començat massa be el dia. Pero amb una caminada no massa llarga, hem arribat al temple d'or, un altre dels grans temples de Kyoto.



Ens hem passat una bona estona mirant el temple i donant voltes pel voltant, i a l'acabar hem intentat anar a un altre temple. Pero la pluja ja era bastant forta i teniem els peus absolutament gelats. Aixi que hem obtat per agafar un taxi i anar a descansar a casa el Fede abans de quedar amb ell.

En acabat de la migdiada hem anat amb el Fede a un parell de gran superficies pel centre d'Osaka. Una d'ella te inclus una noria gegant a la que pots pujar i tens vistes molt guapes de la ciutat. Com a molts altres llocs de japo, la quantitat de gent que esta dedicada a una cosa es massa. Diria que hi havia un total de 6 persones vigilant la noria, quan amb una seria suficient...



Quan la noria ha donat tota la volta, hem anat a sopar a un izakaya, on hem menjat super be. M'ha encantat especialment un pinxo de pollastre. A la Cris tambe l'ha deixat molt impressionada una amanida que estava bonissima.

Per cert, ens hem passat tot el mati fent la broma de "algo, algo des". Tot ve de que quan un tren o metro esta a punt de parar a una estacio, com ara Kyoto, sempre diuen: "Kyoto, Kyoto des". Aixi que feiem la broma facil amb qualsevol cosa. "Cansat, cansat des" o "gana, gana des" :D Una foto d'un tren molt pintant (per cert, alla els respecten molt i cap te graffities ni res).

Heavy Rain

Avui ha començat el turisme pur i dur d'aquest viatge. Tal i com ja havia predit weather.com fa 10 dies, avui ens ha tocat pluja durant tot el dia. No es que hagi sigut molt forta, pero si ha fet acte de presencia sense parar, cosa que acaba minant la moral de tot turista :D

De bon mati ens hem aixecat i hem agafat un shinkansen des de casa el Fede fins a Kyoto. De fet el trajecte es 3 parades de metro de Kyobashi fins a Osaka, des d'alla agafar algun dels molts trens que paren a shin-Osaka (una sola parada), que es des d'on surt el Shinkansen cap a Kyoto. Total, quasi una hora de porta de casa el Fede fins a la sortida de la nova estacio de Kyoto.

Per tal d'evitar caminades llargues sense sentit com l'altre cop que vaig visitar Japo, hem agafat el metro fins arribar a la part nord de la ciutat. Un cop alla ens hem disposat a fer la part est de nord a sud. La primera parada ha sigut el Palau Imperial de Kyoto. Poca cosa a dir ja que esta tot enmurallat i ben poca cosa es veia. Si mes no hem passejat una mica pels bonics jardins que hi ha al voltant.

Despres d'una llarga caminada hem fet la gran visita del dia, que es el temple de Plata. Aquest es un dels temples mes bonics ja que esta envoltat tot d'un jardi molt ben cuidat i te una forma poc tipica. Lo de "plata" per aixo s'agafa una mica en pinses. Per lo vist tenien intencio de fer una capa de plata, pero mai es va posar...





Quan ens hem cansat de passejar pels voltants del temple, hem continuat passejant pel cami del filosof. No recordo massa be d'on ve el nom, pero es una caminada molt bonica. Esta tot ple de cireres florits i hi ha un riuet que passa pel costat.



Al final del cami hi ha un altre temple, que no recordo ni com es diu, pero no tenia res d'especial. Aqui ja ens estava plovent bastant, i teniem els peus ben mollats i feia fred. Aixi que hem decidit que ja era hora d'anar a buscar algun lloc on menjar i tornar cap a Osaka.



Hem intentat anar a dinar al passatge pochoko que es el mes famos de Kyoto. Es un llarg i estret carrer peatonal on nomes hi ha restaurants. Per lo vist tots obren a partir de les 5, i com que eren les 3, doncs no hem pogut menjar res. Total, que de tornada a l'estacio hem comprat 4 porqueries i ens hem anat cap a Osaka.

Alla hem quedat amb el Fede davant del yodobashi camera, el nostre lloc de trobada. Primer ens hem comprat un secador ja que no en teniem i la Cris en necessitava un. Despres ens hem estirat a uns sofas que fan massatges per disfrutar :D En acabat, hem anat cap a la torre d'Osaka, que no te massa cosa la veritat :D



Aprop hi ha "den den town", el barri electronic. Com que era tard, quasi totes les tendes estaven tancades. Les uniques obertes eren les que tenien porno o nomes porno. Es curio entrar a una tenda de 3 o 4 plantes on nomes hi ha porno. Lo impactant es veure que tenien pel.licules de nenes de 8 anys vestides amb bikini...

El dia l'hem tancat anant per primer cop a menjar sushi. Jo he disfrutat molt, a l'igual que el Fede, pero la Cris no tant jeje em sembla que no podre menjar massa sushi durant el viatge :S